Chutes de la Lily des d'Ampefy

He anat a unes catarates que en diuen les chutes de la Lily

Han estat 7 quilòmetres d'anar i els mateixos de tornar, com que el paisatge és molt maco ha estat be. 

Les catarates be, són una mica d'aigua que cau de 20 metres d'alçada, amb acompanyament de 10 nenes i joves que volien vendrem roques volcàniques com les que tinc al jardí de casa, ha estat una mica pesat aguantar-les tota l'estona amb la cantarella "madame s'il vous plait achetez un souvenir"

A la sortida d'Ampefy

   

 Chutes de la Lily

Ampefy

Llac Itasy

Es un llac d'embassament a causa d'una colada volcànica que barrà el pas al riu fa 8000 anys. Els llacs d'aquest tipus tenen un contorn molt irregular. Aquest és preciós, blau, envoltat de camps verts i amb moltes entrades i illes.

Vaig fer una caminada d'uns 15 quilòmetres pel voltant, no el vaig pas resseguir tot ni de bon troç. Vaig passar estones a la vora del llac, altres per dins de poblets i pel mig de conreus. En alguns poblets vaig estar xerrant amb la gent.

Ahir vaig anar a la capital del districte de nom impronunciable Tsiroanomandidy.

Hi havia mercat i també mercat de cebús. Vaig estar una bona estona recorrent-lo i xerrant amb els homes d'ètnia bara, no hi havia pas dones fent transaccions.

El paissatge, tant a Ampefy on estic alotjada, al costat del llac, com al trajecte de 120 quilòmetres per anar al mercat, és impresionant, tot ple de cons volcànics, encara que sense cap arbre i amb greus ferides causades per l'erosió. Es veuen molts trossos cremats ja que els habitants fan cremes en especial aquesta època abans de les plujes, per tenir herba verda per menjar els cebús.

 El llac

   

Picant una mena d'albergínies vermelles i petites per fer un condiment

   

   

El mercat

Tana de nou

He anat de Toamasina a Tana en un vehícle modern, no m ho podia creure he viatjat en un minibús en el que cadascú tenia assignat un seient, estava net i els passadissos no estaven ocupats per banquetes.

He passat aquí a Tana el diumenge ja que els dies de festa la vida va al ralentí i m ha fet por haver d'esperar molta estona a l'estació de taxi brouse per marxar.

Ha anat be, als carrers del centre hi havia un gran 

I fascinant mercat dominical, les botigues estaven tancades, els venedors i venedores exposaven les seves mercaderies al terra damunt de mantes.

Hi havia de tot, es a dir, fruites, verdures, carn, roba nova, de segona mà, articles per la casa, petits electrodomèstics, material elèctric, telèfons, paradetes de menjar, suc per beure i moltes coses més.

Com sempre que veig un mercat en aquest país em sorpren la varietat de verdures que tenen, pastanagues, boniatos, patates, enciam diferent del nostre, remolaxa, pesols, mongetes, badocs, i moltes fulles tipus espinacs. 

Avui de fruites he vist molts mangos, corosols, maduixes i mores de moreres a més de les que es troben tot l'any, pinyes, papaies i plàtans.

Tana es una ciutat bonica i en aquest moments està encara més maca, la gran avinguda de la Independència, al voltant del llac i altres carrers estan plens de jacadandes que en aquests moments estan en plena floraciò.

Per contra és una ciutat molt perillosa i val mès no portar joies, ni càmeres ni res que cridi l'atenciò de possibles lladregots.

Al centre hi ha algunes pastisseria-cafeteria-gelateries.

Illa de Nattes, tornem-hi

Aqui la platja serveix de pati de l'escola

Aquest es el meu nou bungalow a chez Tity i es diu Diògenes, el propietari és un antic profe de filosofia francès, el wc porta el nom de Sartre

   

   Propaganda de l'establiment on esmenta que te dues estrelles mitchelin

   

Illa de Nattes

Illa de Nattes

Es una petita illa situada al sud de Santa Maria. Estic en un bungalow a tocar a la platja. La illa es plana i sorrenca, en tres hores se li dona la volta caminant per la platja i això és el que faré demà.

El mar es de color blau turquesa i els tons van canviant al llarg del dia.

   

Ampanihy, a la illa de Santa Maria

Ampanihy

Avui a darrera d una moto hem anat a la badia d'Ampanihy

Ha estat preciós, després d'uns quants quilòmetres d'un camí dolent hem pujat en una piragua per passar per uns canals amb manglars, llavors la llengua de mar que forma la badia, també amb manglars, hem creuat l'estreta península d'Ampanihy i ens hem banyat al costat est i la bellesa de la platja per nosaltres soles es indescriptible.

Ens esperaven per dinar uns calamars a la brasa acabats de pescar i per sopar un plat de camarons (gambes grans)

LE BON ANDROIT, ha estat el millor lloc per menjar, i dormir de tot el viatje, també on hem tingut la millor acollida

   

Illa de Santa Marie

Illa de Santa Marie

Un cop fora de la capital, que es un petit poblet on s'y concentren tots els serveis, port, taxis, banc...hem trobat que la illa era un petit paradís.

Estem en un petit poblet anomenat Ifotatra l'hotel BON ENDROIT. Estem en un bungalow a tocar el mar, en un jardí tropical i amb un servei de cuina molt bo. Som els únics clients.

Avui hem decidit anar al nord de la illa, a les piscines naturals, a 12 quilòmetres del lloc on dormim.

Hem tingut molta sort perquè a l'anada un taxi ens ha portat. El lloc es idílic, hi ha el mar, palmeres, un  prat vert, una platja i unes roques a l'aigua que fan una tanca de protecció per formar tres piscines naturals. Hem disfrutat del paisatge, de la banyada i de la magnífica llagosta amb boniatos fregits que ens han servit per dinar a la platja.

I de tornada hem caminat, hem parlat amb gent, fet fotos......

    

   

Toamasina

Toamasina

Es una gran ciutat, despres de moltes hores de taxi brouse des de Moramanga, hem arribat a la posta del sol, la qual cosa ha volgut dir, buscar hotel i quedarse-hi.

Sort que per sopar ens han donat un plat de gambes i verdures saltejades.

Es veu una ciutat gran i mes moderna que les ciutats del sud.

L'endemà hem anat fins a la platja, que si fos neta seria maca i hem passat cap el canal de Palanganes tot passejant. Ha estat be poder estirar les cames.

Cap a les 10 del matí, de nou ens hem posat al taxi brouse.

Hem passat per pobles on ens oferien fruita, en altres peix, la gent del taxi anava comprant.

El paisatge és molt vert, hi ha palmeres, plàtans, arbres del viatger i m'ha cridat l'atenciò la gran quantitat de rius i llacunes interiors. El país aquí es molt diferent de la costa oest. Les platges es veuen completament solitaries, llevat d'un parell de poblets on hi ha algun hotel.

A la fi hem arribat a Soaneirana Ivongo on demà agafarem un vaixell per anar a la illa de Santa Maria.

Soaneirana Ivongo és un poblet situat a la desembocadura d'un riu, on forma una badia i port natural i una gran llengua de sorra blanca.

Andasive

Vàrem arribar a Tana, on hi va ploure tarda i nit a bots i barrals.

El dilluns en taxi anàrem a Ambohimanga, el turò sagrat, on els reis malgatxes d abans de la colonització passaven les vacances.

Ens dirigim cap a la costa est. Avui hem visitat el parc nacional d'Andasive, és un bosc tropical plujós diferent dels que havíem vist. Aquí hi ha el lèmur Indri Indri, el més gran que existeix. Hem tingut la sort de poder veure dues parelles, una d'elles amb bebé.

També hem vist lèmurs de diadema, tres d'una especie nocturna que dormien i una altres de marrons.

Hem fet una passejada nocturna per acabar de veure animals, hem vist camaleons i lèmurs nocturs, tres especies, be cal dir que el guia els veia i ens els enfocava amb un lot molt potent.

Hem fet la passejada nocturna pel costat de la carretera i de cop hem vist venir en direcció contrària una corrúa de llums, com d'un grup de nens que fessin un joc de nit anant de colònies. Eren un grup de jubilats tots amb el seu corresponent llum frontal seguint el guia.

Palau 

 La vista des del palau

 Indri indri

Mondorave Antsirabe

Hem fet el trajecte en dos dies

Ha estat anar del mar a la muntanya, del no res a la civilització, dels camins a les carreteres asfaltades.

Desprès de dos dies amb taxi brouse amb el cul i l'esquena adolorits i tallant el trajecte per dormir a Miandravazo hem arribat a Antsirabe.

Aqui la gent no es tan negra de pell, les dones van vestides occidentals sense kanga, quasi no es veuen carretes tirades per cebús, i les cases han passat de ser de fang i palla a cases fetes d'obra i moltes de dos pisos, la casa típica malgache.

Hem anat de la plana als alts plateaux passant per paratges espectaculars, tots ells desforestats.

I hem menjat una pizza boníssima per sopar.

El parc Tsingy de Bemaraha

A Belo vaig menjar un tipus de gambes molt grans que pesquen en el riu

La carretera per arribar al parc Tsingy de Bemaraha es molt dolenta, unes 5 hores per fer 65 quilòmetres.

En arribar al poble cal travessar un riu i com que el motor del bac tranportador es va espatllar ara passen els cotxes damunt d'una balsa que fan moure 4 nois amb uns pals.

El parc nacional del Tsingy de Bemaraha

Hi ha unes formacions geòlogiques molt especials i úniques en el mon, l'aigua ha disolt part de les roques calcàries, formant pinàcles i engorgats molt abrubtes. 

Aquests pinacles sense arrodonir només es donen en llocs de clima tropical, aqui són molt profunds. Després de l'esforç ha valgut la pena.

   

Tulear Mondorava

,

Tulear-Morondava

Etapa idílica

Hem llogat un 4x4 amb xòfer per anar de Tulear a Mogombe, per la costa.

La vegetació es espinosa amb arbre que el capçal es ple d'espines. La platja es de sorra blanca, ja que tota la costa és d'origen coralí, i davant de la costa hi ha una barrera de corall, que es divisa al fons. Sovint darrera la platja hi ha dunes blanques i es mar es veu de color blau maragda. Es van trobant pobles de pescadors d étnia vezó.

Hem dormit en un bungalow al costat del mar al poble de Salary. Aquiel menjar ha estat bonissim, per dinar un peix acabat de pescar amb arros i per sopar cigales de mar, que son com unes llagostes però amb mes carn i sense pinces i el cap molt petit. Hem passejat i ens hem banyat una platja idílica.

Com a per tot Madagascar la gent demana, es una cantinela constant: cadeaux, bombons, savon, argent..... Es llastimós i pesat.

El segon dia hem vist molts de baobabs, tots ells enormes, i de diverses classes.

N'hem vist d'enormes, tipus ampolla i molt panxuts.

Molts baobabs tenen el trons amb petits foradets que hafet la gent per escalar l'arbre i agafar els fruits. En un d'ells hi havia una cova refugi, era molt gran, hom hi cap dret uns 2,5 m alçada i hi poden dormir be unes 4 persones, "un baobab habitacle"

L' espera

Hem arribat a Morombe, punt final del lloguer del 4x4, quan estàvem a punt de sopar ens diuen que l'únic transport setmanal qui hi ha a Morondava, la nostra destinació, ja havia marxat. Hem intentat atrapar-lo sense sort a Bevoay que es un poble on es travessa el riu amb una barcassa que carrega el cotxe. En el poble hi estan fent un canal per regar i hem passat la nit a la residencia que tenen els responsables de la empresa. Ens han donat una bona acollida, amb foto de grup inclosa i invitaciò a esmorzar. 

Llavors cap el poble a esperar que passes algun cotxe i ens volgues portar.

A les 3 de la tarda un conductor que en el cotxe portava dues dones amb bebes

Ha accedit portarnos per un preu raonable fins a Manja. La carretera nacional es un camí estret de fang, el 4x4 relliscava continuament.

Ja quasi hem arribat

Al matí mentres esperàvem el 4x4 brouse, hem passejat pel mercat. Quasi cap dona no anava vestida a l'occidental, totes anàven amb el foulard lligat a la cintura. Els homes s'abrigaven amb una manta.

Despres de moltes hores apretades en el 4x4 brouse i haver travessat el riu, navegant amb el cotxe unes quantes vegades, hem arribat a Morondava. Hem tingut molta sort ja que la Lluisa i jo anàvem plegades en el seient del costat del conductor mentre l'altra gent anava apretada en seients de fusta a la caixa de la camioneta.

Mododava.

Primer hem llogat un tour per anar al parc nacional de Tsingy i llavors hem estat de panxing tot el dia. Hem passejat una mica pel costat del mar, m he banyat i hem reposat. Ens ha semblat una ciutat molt moderna després dels poblets perduts pels que havíem passat

Bello sur Tsiribihina

Mododava.

Primer hem llogat un tour per anar al parc nacional de Tsingy i llavors hem estat de panxing tot el dia. Hem passejat una mica pel costat del mar, m he banyat i hem reposat.

Bello sur Tsiribihina

Hem fet el camí en 4x4, hem passat per l'avinguda dels baobabs. Jo tenia moltes ganes de veure-yho però m'decebut ja que pel cami de la costa havíem vist arbres molt mes macus.

Pos abans d'arribar al poble, es fa amb el cotxe un tros sobre el riu Tsiribihina. Ha estat preciòs, el riu, degut a la gran erosió a causa de la desforestació, baixa de color vermellós, i es veu activitat de gent amb canoa tranportant els seus productes.

Toliara

Estem a Toliara, a la costa uest. Aqui hi l'ètnia vezo. Sòn pescadors i viuen en casetes-barraques a prop del mar. Les dones tenen el costum de protegir-se del sol amb una crema de color groc amb la que s'embadurnen la cara.

El poble es agradable amb alguns edificis colonials i una avinguda plena de baobabs.

Fruits

Ginjols

Mes de setembre

A la part central hem trobat que el jack fruit estava madur.

Plàtans i pinya n hem trobat a tot arreu.

Tambe a per tot ginjols madurs. Acostant- nos al mar hi han molts de tamarinds en plena temporada pels fruits.

A tot el pais es veuen molts arbres de mangos, a l'interior al igual que els alvocats estan en floració, mes cap a la costa es comencen a veure petits mangos als arbres.

Tambe trobem papaies i xirimoies madures.

I molts de boniatos

Mes d octubre

A la costa hem trobat corosol.

Ja hi ha mangos madurs i es comencen a veure alguns alvocats a la venda. A la zona del llac Itasy n'hi ha molts arbres.

Hi ha una cosa que semblen nespres i s'han de deixar que es posin marrons i toves.

A Tana maduixes

Parc d Isalo

Botiga i farmacia

El parc d Isalo al fons

Un engorgat

Dos dies de trekking al parc Isalo, esgotadors, encara que menys que a Andringita.

El parc d Isalo es dels mes grans i coneguts que hi ha a Madagascar, està format per un gran altiplà d origen sedimentari, trencat per molts engorgats. A dalt  es sec i sense vegetació i pels engorgats corren rierols i hi ha molts vegetals endèmics de la zona, tambe especies de lèmurs.

Aquesta terra esta habitada per gent de l'étia bara, que te a la muntanya algún dels seus llocs sagrats.

Ahir en la zona d'acampada vàrem poder veure diferents classes de lèmurs, el de cua anellada que ja havíem vist, el sifaca (lèmur blanc) i el lèmur marró, al que tambe anomenen lèmur pispes, ja que te l'habiliatat d obrir la cremallera d'una motxilla i pispar el menjar.

Parc Nacional d'Andringita

Tornem a trobar-nos a l'interior del país, a les terres altes.

Estem a Ambalavao.

Hem estat tres dies de trekking pel park nacional d'Andringita. Ha estat una mica cansat pero el paisatge meravellós, hem passejat per un paisatge ganític amb formes molt variades.

Ahir, segon dia de la excursió, quan vàrem arribar a la plana anàrem a un bocs i veierem molts lèmurs de cua anellada.

El trenet

De Mananjary a Manacara en taxi brouse com sempre ben apretadets. El paisatge ha estat molt maco.

S'han divisat moltes zones boscoses amb l'arbre del viatjer. 

Les cases a la costa ja no son de rajols sino de fusta i quasi totes damunt de palafits molt curts.

Hem agafat el trenet que va de Manancara a Firanansoa i hem passat hores parats en una petita estació. Hem tingut pana. 

No ha estat una bona opció la del trenet, per fer 163 quilòmetres hem tardat vint hores entre aturades i panes, moltes hores de nit han fet que veiessim poc paisatge i a partir de mig trajecte, hi havia al tren deu vegades mes gent de la que hi cabia, anàvem apretadissims.

El recorregut que fa el tren, dues vegades a la setmana, passa per molts poblets que tenen en el tren l'única via de comunicació

Mananjary

 ,Estem a Mananjary, a la costa est. Aquest poble ha resultat ser molt mes bonic del que ens pensàvem. Està entre el mar i el canal de Pangalanes, contruit pels francesos per la navegació. Es paral·lel al mar i evita les tempestes de l'Índic. Hi ha molta aigua i molts petits canals comunicats entre ells. 

Cues de gambes al ajillo

Brochetes de zebú

Les terres altes

Ambosita es una ciutat dins el que anomenen "l'haut plateau", o sia a les terres altes amb poc interès turístic. Quan arribarem era dissabte i era el dia de mercat. Tots els carrers i carrerons estven plens de venedors, agrupans segons la mercaderia.

El diumenge vàrem llogar un guia, en George, que va resultar ser molt bo i vàrem anar als pobles de la ètnia, zafimariny.

Tres hores en taxi bousse per arribar al primer i llavors tres hores mes de caminata en mig d'uns paratges magnífics per arribar al segon poblet. Aqui no s'hi pot arribar ni en cotxe ni en moto, es podria en ruc però a la illa de Madagascar no n'hi ha.

El poble està en una vall envoltada de grans roques granítiques i vàrem baixar 890 graons per arrivar-hi  ( i els vàrem pujar l'endemà). Totes les cases son de fusta i al voltant hi ha terrasses de cultiu.

Ens va cridar l'atenció que dones i nenes porten un barret de palla del tipus que els musulmans porten en tela. Nenes i dones mai no es tallen els cabells, que es pentinen amb un nonyo trenat, de forma diferent segons sigui casada, soltera o vídua.

Vàrem sopar i dormir al poble.

Vàrem veure moltes plantes de Kalanchoe silvestres.

Les cases típiques de les terres altes són de fang amb teulat de palla i tenen la planta baixa pels animals, primera planta per dormitori i segona per la cuina. Criden l atencio perquè es veuen altes, estretes i llargues.

Quan es va baixant del altiplà, es veuen les mateixes cases pero pero amb tres o quatre columnes que formen una mena de porxo i sostenen un balcó a la primera planta.