Translate

dimarts, 23 de setembre del 2014

Fruits

Ginjols

Mes de setembre
A la part central hem trobat que el jack fruit estava madur.
Plàtans i pinya n hem trobat a tot arreu.
Tambe a per tot ginjols madurs. Acostant- nos al mar hi han molts de tamarinds en plena temporada pels fruits.
A tot el pais es veuen molts arbres de mangos, a l'interior al igual que els alvocats estan en floració, mes cap a la costa es comencen a veure petits mangos als arbres.
Tambe trobem papaies i xirimoies madures.
I molts de boniatos
Mes d octubre
A la costa hem trobat corosol.
Ja hi ha mangos madurs i es comencen a veure alguns alvocats a la venda. A la zona del llac Itasy n'hi ha molts arbres.
Hi ha una cosa que semblen nespres i s'han de deixar que es posin marrons i toves.
A Tana maduixes

diumenge, 21 de setembre del 2014

Parc d Isalo



Botiga i farmacia

El parc d Isalo al fons


Un engorgat


Dos dies de trekking al parc Isalo, esgotadors, encara que menys que a Andringita.
El parc d Isalo es dels mes grans i coneguts que hi ha a Madagascar, està format per un gran altiplà d origen sedimentari, trencat per molts engorgats. A dalt  es sec i sense vegetació i pels engorgats corren rierols i hi ha molts vegetals endèmics de la zona, tambe especies de lèmurs.
Aquesta terra esta habitada per gent de l'étia bara, que te a la muntanya algún dels seus llocs sagrats.
Ahir en la zona d'acampada vàrem poder veure diferents classes de lèmurs, el de cua anellada que ja havíem vist, el sifaca (lèmur blanc) i el lèmur marró, al que tambe anomenen lèmur pispes, ja que te l'habiliatat d obrir la cremallera d'una motxilla i pispar el menjar.

dijous, 18 de setembre del 2014

Parc Nacional d'Andringita


Tornem a trobar-nos a l'interior del país, a les terres altes.
Estem a Ambalavao.
Hem estat tres dies de trekking pel park nacional d'Andringita. Ha estat una mica cansat pero el paisatge meravellós, hem passejat per un paisatge ganític amb formes molt variades.
Ahir, segon dia de la excursió, quan vàrem arribar a la plana anàrem a un bocs i veierem molts lèmurs de cua anellada.



dilluns, 15 de setembre del 2014

El trenet

De Mananjary a Manacara en taxi brouse com sempre ben apretadets. El paisatge ha estat molt maco.
S'han divisat moltes zones boscoses amb l'arbre del viatjer. 
Les cases a la costa ja no son de rajols sino de fusta i quasi totes damunt de palafits molt curts.
Hem agafat el trenet que va de Manancara a Firanansoa i hem passat hores parats en una petita estació. Hem tingut pana. 
No ha estat una bona opció la del trenet, per fer 163 quilòmetres hem tardat vint hores entre aturades i panes, moltes hores de nit han fet que veiessim poc paisatge i a partir de mig trajecte, hi havia al tren deu vegades mes gent de la que hi cabia, anàvem apretadissims.
El recorregut que fa el tren, dues vegades a la setmana, passa per molts poblets que tenen en el tren l'única via de comunicació




divendres, 12 de setembre del 2014

Mananjary

 ,Estem a Mananjary, a la costa est. Aquest poble ha resultat ser molt mes bonic del que ens pensàvem. Està entre el mar i el canal de Pangalanes, contruit pels francesos per la navegació. Es paral·lel al mar i evita les tempestes de l'Índic. Hi ha molta aigua i molts petits canals comunicats entre ells. 







Cues de gambes al ajillo


Brochetes de zebú




dimecres, 10 de setembre del 2014

Les terres altes

Ambosita es una ciutat dins el que anomenen "l'haut plateau", o sia a les terres altes amb poc interès turístic. Quan arribarem era dissabte i era el dia de mercat. Tots els carrers i carrerons estven plens de venedors, agrupans segons la mercaderia.
El diumenge vàrem llogar un guia, en George, que va resultar ser molt bo i vàrem anar als pobles de la ètnia, zafimariny.
Tres hores en taxi bousse per arribar al primer i llavors tres hores mes de caminata en mig d'uns paratges magnífics per arribar al segon poblet. Aqui no s'hi pot arribar ni en cotxe ni en moto, es podria en ruc però a la illa de Madagascar no n'hi ha.
El poble està en una vall envoltada de grans roques granítiques i vàrem baixar 890 graons per arrivar-hi  ( i els vàrem pujar l'endemà). Totes les cases son de fusta i al voltant hi ha terrasses de cultiu.
Ens va cridar l'atenció que dones i nenes porten un barret de palla del tipus que els musulmans porten en tela. Nenes i dones mai no es tallen els cabells, que es pentinen amb un nonyo trenat, de forma diferent segons sigui casada, soltera o vídua.
Vàrem sopar i dormir al poble.
Vàrem veure moltes plantes de Kalanchoe silvestres.
Les cases típiques de les terres altes són de fang amb teulat de palla i tenen la planta baixa pels animals, primera planta per dormitori i segona per la cuina. Criden l atencio perquè es veuen altes, estretes i llargues.
Quan es va baixant del altiplà, es veuen les mateixes cases pero pero amb tres o quatre columnes que formen una mena de porxo i sostenen un balcó a la primera planta.


  
  



divendres, 5 de setembre del 2014










Primer mail a madagascar

El dimarts dia 2 la Lluisa i jo després de moltes hores de vol vàrem arribar a Antanaraivo.
El dimecres va ser per passejar una mica i fer els deures, canvi de moneda, tarjeta telefònica i un plan d'internet amb orange.
El dijous vàrem anar a la estació de microbusos a esperar que un s'omplis per anar a Antsirave. Pel camì vàrem tenir un primer tastet del paisatge malgatche, terra vermella, molta aigua, camps d'arròs, casetes molt estretes de dos pisos.
Avui ha estat fantàstic doncs hem pogut anar a una festa d'exhumació de morts.
Amb un guia que ens ha proporcionat l'hotel, hem arribar en un turó on hi havia diverses tombes, com petits edificis de pedra.
Allà uns músics tocàven i molta gent ballava, mentres treien de la tomba morts embolicats amb llençols. 
Hi havia molta gent però de turistes només la Lluisa i jo.
He parlat amb una dona de la familia que donava la festa i me l ha explicada una mica.
Em deia que la festa es un motiu per reunirse les families.
Aquesta festa es una important tradició de la seva terra i la fan cada cinc anys, encara que hi ha families que la fan cada set. I comença amb un dinar i una celebració familiar, despres hi ha la exhumació on hi poden anar amistats i coneguts.
Quan tenen tots els cadàvers alineats, aproximadament una dotzena en un terrat a sobre la tumba els beneixen tirant al damunt una mica d'aigua o de ron (no ho he pogut aclarir). A continuació els emboliquen amb un nou llençol.
Familiars es posàven la mòmia a la falda una estoneta i en alguns casos infants li cantàven.
Quan tot això ja està la gent ballant passeja cada cadàver donant tres voltes a la tomba i es torna a endreçar a dins.
Cal dir que corria molt de ron i cervesa i la gent anava molt contenta.
L'anècdota final ha estat que el nostra guia s'ha ben empitofat i els pousse-pousse que ens esperàvem han hagut de passar del guia i tornar-nos a l'hotel.
Aquí de moment es menja molt be, hi ha formage, llaguts, croisants, paté, a mes de carn de zebú.



dilluns, 1 de setembre del 2014