Translate

dimarts, 14 d’octubre del 2014

Illa de Santa Marie

Illa de Santa Marie
Un cop fora de la capital, que es un petit poblet on s'y concentren tots els serveis, port, taxis, banc...hem trobat que la illa era un petit paradís.
Estem en un petit poblet anomenat Ifotatra l'hotel BON ENDROIT. Estem en un bungalow a tocar el mar, en un jardí tropical i amb un servei de cuina molt bo. Som els únics clients.
Avui hem decidit anar al nord de la illa, a les piscines naturals, a 12 quilòmetres del lloc on dormim.
Hem tingut molta sort perquè a l'anada un taxi ens ha portat. El lloc es idílic, hi ha el mar, palmeres, un  prat vert, una platja i unes roques a l'aigua que fan una tanca de protecció per formar tres piscines naturals. Hem disfrutat del paisatge, de la banyada i de la magnífica llagosta amb boniatos fregits que ens han servit per dinar a la platja.
I de tornada hem caminat, hem parlat amb gent, fet fotos......
    
   

Toamasina

Toamasina
Es una gran ciutat, despres de moltes hores de taxi brouse des de Moramanga, hem arribat a la posta del sol, la qual cosa ha volgut dir, buscar hotel i quedarse-hi.
Sort que per sopar ens han donat un plat de gambes i verdures saltejades.
Es veu una ciutat gran i mes moderna que les ciutats del sud.
L'endemà hem anat fins a la platja, que si fos neta seria maca i hem passat cap el canal de Palanganes tot passejant. Ha estat be poder estirar les cames.
Cap a les 10 del matí, de nou ens hem posat al taxi brouse.
Hem passat per pobles on ens oferien fruita, en altres peix, la gent del taxi anava comprant.
El paisatge és molt vert, hi ha palmeres, plàtans, arbres del viatger i m'ha cridat l'atenciò la gran quantitat de rius i llacunes interiors. El país aquí es molt diferent de la costa oest. Les platges es veuen completament solitaries, llevat d'un parell de poblets on hi ha algun hotel.
A la fi hem arribat a Soaneirana Ivongo on demà agafarem un vaixell per anar a la illa de Santa Maria.
Soaneirana Ivongo és un poblet situat a la desembocadura d'un riu, on forma una badia i port natural i una gran llengua de sorra blanca.

dimarts, 7 d’octubre del 2014

Andasive

Vàrem arribar a Tana, on hi va ploure tarda i nit a bots i barrals.
El dilluns en taxi anàrem a Ambohimanga, el turò sagrat, on els reis malgatxes d abans de la colonització passaven les vacances.
Ens dirigim cap a la costa est. Avui hem visitat el parc nacional d'Andasive, és un bosc tropical plujós diferent dels que havíem vist. Aquí hi ha el lèmur Indri Indri, el més gran que existeix. Hem tingut la sort de poder veure dues parelles, una d'elles amb bebé.
També hem vist lèmurs de diadema, tres d'una especie nocturna que dormien i una altres de marrons.
Hem fet una passejada nocturna per acabar de veure animals, hem vist camaleons i lèmurs nocturs, tres especies, be cal dir que el guia els veia i ens els enfocava amb un lot molt potent.
Hem fet la passejada nocturna pel costat de la carretera i de cop hem vist venir en direcció contrària una corrúa de llums, com d'un grup de nens que fessin un joc de nit anant de colònies. Eren un grup de jubilats tots amb el seu corresponent llum frontal seguint el guia.
Palau 

 La vista des del palau

 Indri indri


dissabte, 4 d’octubre del 2014

Mondorave Antsirabe

Hem fet el trajecte en dos dies
Ha estat anar del mar a la muntanya, del no res a la civilització, dels camins a les carreteres asfaltades.
Desprès de dos dies amb taxi brouse amb el cul i l'esquena adolorits i tallant el trajecte per dormir a Miandravazo hem arribat a Antsirabe.
Aqui la gent no es tan negra de pell, les dones van vestides occidentals sense kanga, quasi no es veuen carretes tirades per cebús, i les cases han passat de ser de fang i palla a cases fetes d'obra i moltes de dos pisos, la casa típica malgache.
Hem anat de la plana als alts plateaux passant per paratges espectaculars, tots ells desforestats.
I hem menjat una pizza boníssima per sopar.

El parc Tsingy de Bemaraha

A Belo vaig menjar un tipus de gambes molt grans que pesquen en el riu
La carretera per arribar al parc Tsingy de Bemaraha es molt dolenta, unes 5 hores per fer 65 quilòmetres.
En arribar al poble cal travessar un riu i com que el motor del bac tranportador es va espatllar ara passen els cotxes damunt d'una balsa que fan moure 4 nois amb uns pals.
El parc nacional del Tsingy de Bemaraha
Hi ha unes formacions geòlogiques molt especials i úniques en el mon, l'aigua ha disolt part de les roques calcàries, formant pinàcles i engorgats molt abrubtes. 
Aquests pinacles sense arrodonir només es donen en llocs de clima tropical, aqui són molt profunds. Després de l'esforç ha valgut la pena.

   







Tulear Mondorava

,
Tulear-Morondava
Etapa idílica
Hem llogat un 4x4 amb xòfer per anar de Tulear a Mogombe, per la costa.
La vegetació es espinosa amb arbre que el capçal es ple d'espines. La platja es de sorra blanca, ja que tota la costa és d'origen coralí, i davant de la costa hi ha una barrera de corall, que es divisa al fons. Sovint darrera la platja hi ha dunes blanques i es mar es veu de color blau maragda. Es van trobant pobles de pescadors d étnia vezó.
Hem dormit en un bungalow al costat del mar al poble de Salary. Aquiel menjar ha estat bonissim, per dinar un peix acabat de pescar amb arros i per sopar cigales de mar, que son com unes llagostes però amb mes carn i sense pinces i el cap molt petit. Hem passejat i ens hem banyat una platja idílica.
Com a per tot Madagascar la gent demana, es una cantinela constant: cadeaux, bombons, savon, argent..... Es llastimós i pesat.
El segon dia hem vist molts de baobabs, tots ells enormes, i de diverses classes.
N'hem vist d'enormes, tipus ampolla i molt panxuts.
Molts baobabs tenen el trons amb petits foradets que hafet la gent per escalar l'arbre i agafar els fruits. En un d'ells hi havia una cova refugi, era molt gran, hom hi cap dret uns 2,5 m alçada i hi poden dormir be unes 4 persones, "un baobab habitacle"
L' espera
Hem arribat a Morombe, punt final del lloguer del 4x4, quan estàvem a punt de sopar ens diuen que l'únic transport setmanal qui hi ha a Morondava, la nostra destinació, ja havia marxat. Hem intentat atrapar-lo sense sort a Bevoay que es un poble on es travessa el riu amb una barcassa que carrega el cotxe. En el poble hi estan fent un canal per regar i hem passat la nit a la residencia que tenen els responsables de la empresa. Ens han donat una bona acollida, amb foto de grup inclosa i invitaciò a esmorzar. 
Llavors cap el poble a esperar que passes algun cotxe i ens volgues portar.
A les 3 de la tarda un conductor que en el cotxe portava dues dones amb bebes
Ha accedit portarnos per un preu raonable fins a Manja. La carretera nacional es un camí estret de fang, el 4x4 relliscava continuament.
Ja quasi hem arribat
Al matí mentres esperàvem el 4x4 brouse, hem passejat pel mercat. Quasi cap dona no anava vestida a l'occidental, totes anàven amb el foulard lligat a la cintura. Els homes s'abrigaven amb una manta.
Despres de moltes hores apretades en el 4x4 brouse i haver travessat el riu, navegant amb el cotxe unes quantes vegades, hem arribat a Morondava. Hem tingut molta sort ja que la Lluisa i jo anàvem plegades en el seient del costat del conductor mentre l'altra gent anava apretada en seients de fusta a la caixa de la camioneta.





Mododava.
Primer hem llogat un tour per anar al parc nacional de Tsingy i llavors hem estat de panxing tot el dia. Hem passejat una mica pel costat del mar, m he banyat i hem reposat. Ens ha semblat una ciutat molt moderna després dels poblets perduts pels que havíem passat



dijous, 2 d’octubre del 2014

Bello sur Tsiribihina

Mododava.
Primer hem llogat un tour per anar al parc nacional de Tsingy i llavors hem estat de panxing tot el dia. Hem passejat una mica pel costat del mar, m he banyat i hem reposat.

Bello sur Tsiribihina
Hem fet el camí en 4x4, hem passat per l'avinguda dels baobabs. Jo tenia moltes ganes de veure-yho però m'decebut ja que pel cami de la costa havíem vist arbres molt mes macus.
Pos abans d'arribar al poble, es fa amb el cotxe un tros sobre el riu Tsiribihina. Ha estat preciòs, el riu, degut a la gran erosió a causa de la desforestació, baixa de color vermellós, i es veu activitat de gent amb canoa tranportant els seus productes.